EXPRESSIONISME ALEMANY

Context històric

Va ser un moviment cultural que va sorgir a alemanya.
Sorgeix al segle XX, any 1919, Alemanya estava destruïda per culpa de la primera guerra mundial.
Ens trobem en el període d’entreguerres, en plena República de Weimar. Alemanya va ser derrotada a la primera guerra mundial i després del pacte de Versalles viu una situació traumàtica, molta crisis, humiliació… El cinema va aparèixer com a eina d’evasió de tot el que estava passant en aquell moment.
L’expressionisme no va arribar al cinema fins després de la primera guerra mundial, en aquest moment ja havia gairebé acabat de la resta dels corrents artístics.
El cinema alemany tenia una forta indústria des del segle XIX, Hamburg va ser on es va fer la primera Exposició internacional de la Indústria Cinematogràfica l’any 1908. A partir de l’any 1913 es van començar a crear produccions de major relleu artístic i es van a començar a utilitzar més els exteriors i decorats millors, així desenvolupant millor la il·luminació i el muntatge.

Característiques:

De l’estil:

- Un estil subjectivista que oferia en imatges una deformació expressiva de la realitat → prioritza l’expressió dels sentiments més que la descripció objectiva de la realitat.

- Recreació d'atmòsferes terrorífiques o si més no inquietants.

- Simbolisme de les formes, deliberadament distorsionades amb el suport dels distints elements plàstics

- Gèneres com la fantasia i el terror, reflex moral del neguitós desequilibri social i polític, soletat y miseria → judici cruel i pessimista de la societat

- Sensació d'angoixa, un malestar front a la vida i un rebuig de la societat i les seves normes.

Tècniques:

- Il·luminació focal: tipus de llum més intensa i centrada que té per objectiu iluminar un espai d’interès molt concret. Contrast violent entre la llum i la ombra però predomini d’aquesta

- Moviments de càmera: càmera desencadenada: quan la càmera es mou permanentment en tots els seus eixos, rotant o traslladant-se lliurement, gràcies a una grua. També es pot combinar amb moviments de lent i diferents angulacions, però sempre en continuïtat.

- Cinema d'estudi: marcat per el pes de la preproducció, que assegurava el control del director sobre tots els elements que incorrien a la pel·lícula.

- Muntatge lent i pausat o les el·lipsis temporals → sensació de subjectivitat, introspecció psicològica i emocional.

- Aparença fantasmagòrica dels actors, més caricatura que personatges reals, vestits i maquillats de manera estranya i exagerada → acaben convertits en una forma abstracta més que es confon amb el decorat.

Pel·lícules representatives:

NOSFERATU

La pel·lícula va d'un home que treballa en una immobiliària i que li encarreguen que vengui una casa al Comte Orlok. Molta gent li havia dit que no fos, que era perillós. Durant la seva estada al palau convencent el Comte, li va caure una fotografia de la seva dona i Conde va dir que tenia un coll molt bonic, que va decidir comprar la casa que tenen davant de la del venedor per la seva dona.
Al venedor això li sembla estrany i decideix fugir, sent retingut i xuclada la seva sang a darrer moment per Orlok. Aquest últim decideix partir al poble mentre el jove es troba inconscient, Durant el seu trajecte ha d'anar amb vaixell, cosa que causa que mati a poc a poc a tots. Això fa que es doni l'ordre de tancament al poble després de pensar que és una epidèmia per culpa de les rates.
Al final, una nit, el Comte Orlok va a casa de la dona del protagonista, i li xucla la sang. Per mala sort d'aquest va començar a sortir el sol i va causar que morís instantàniament.

Títol: Nosferatu – Eine Symphonie des Grauens
Any: 1922
Durada: 91 min.
País: Alemania
Direcció: F.W. Murnau
Guió: Henrik Galeen. Libro: Bram Stoker
Música: James Bernard, Hans Erdmann, Carlos U. Garza
Fotografía: Fritz Arno Wagner (B&W)
Intèrprets: Max Schreck, Alexander Granach, Gustav von Wangenheim, Greta Schröeder, Georg H. Schnell
Génere: Terror

METRÒPOLIS

En una megalòpolis del segle XXI els obrers viuen en un gueto subterrani on hi ha el cor industrial amb la prohibició de sortir al món exterior. Incitats per un robot es rebel·len contra la classe intel·lectual que té el poder, amenaçant de destruir la ciutat que es troba a la superfície, però Freder, fill del dirigent de Metròpolis, amb l'ajuda de Maria, d'origen humil, intentaran evitar la destrucció apel·lant als sentiments i l'amor.
Una cosa interessant d'aquesta película esque Fritz Lang va amagar parts de la películ·la perquè en el seu moment Hitler va dir que li agradaba i durant molt de temps es pensaba que duraba molt menys de temps. Després de molts anys es van trobar troços de la película a altres parts del món.

Títol: Metropolis
Any: 1927
Durada: 153 min.
País: Alemania
Direcció: Fritz Lang
Guió: Thea von Harbou
Música: Bernd Schultheis, Gottfried Huppert
Fotografía: Karl Freund, Günther Rittau
Intèrprets: Max Schreck, Alexander Granach, Gustav von Wangenheim
Génere: ciència ficció Drama | distopia

EL GABINET DEL DOCTOR CALIGARI

El Doctor Caligari és un sinistre personatge que arriba a la fira d'una localitat alemanya, on instal·la una atracció consistent en un somnàmbul i les seves habilitats. Es tracta de Cesare, l'aspecte del qual és, si més no, inquietant, i té la facultat de poder veure el passat i el futur. El Doctor anima el públic a fer preguntes a Cesare sobre el seu destí. Francis i Alan són dos amics que visiten l'espectacle. Aquest últim pregunta quant viurà, al que Cesare respon: "Fins a l'alba".
El títol més emblemàtic del cinema expressionista alemany, El Gabinet del Doctor Caligari, va ser un projecte que havia de fer Fritz Lang. Erich Pommer va oferir el projecte a Robert Wiene, la formació teatral del qual va ser decisiva en molts aspectes de la pel·lícula, especialment la utilització de decorats pintats pels artistes Hermann Warm, Walter Röhrig i Walter Reimann que van integrar la pròpia llum a les pintures dotant la pel·lícula una estètica irreal.

Títol: El gabinet del doctor caligari
Any: 1920
Durada: 77 min.
País: Alemania
Direcció: Robert Wiene
Guió: Carl Mayer, Hans Janowitz
Fotografía: Willy Hameister
Intèrprets: Werner Krauss, Conrad Veidt, Friedrich Feher, Lil Dagover, Rudolf Klein-Rogge, Hans Heinrich von Twardowski
Génere: terror

Artistes importants:

DIRECTORS

-Robert Wiene: gran interès pel món del teatre fins al punt que es va convertir en actor i director. Els coneixements adquirits en aquest mitjà li van permetre fer el salt al cinema a mitjans dels anys deu del segle XX. Va ser un dels directors alemanys que sostenen amb la producció la indústria nacional.

Obras:
El gabinete del Doctor Caligari
La pobre Eva; Der Springende Hirsch (codirector); Die Konservenbraut.

- Murnau: Durant la Primera Guerra Mundial, Murnau va realitzar documentals propagandístics; només després de la contesa començaria a dirigir creacions personals.

La seva carrera com a director va començar el 1919 a Berlín. Iniciat en els secrets de la posada en escena.

El noi en blau

Nosferatu, el vampir

- Fritz Lang: Lang crea l'espai fílmic amb formes arquitectòniques i forta presència de la geometria, llums i grans estructures monumentals mitjançant volums imponents i impressionants escales, per això es qualifica el seu cinema de colossalista i fins i tot èpic i se l'ha anomenat arquitecte de la llum.

Metròpolis
La dona a la lluna

ACTORS

- Max Shreck: Tambors de la nit, Nosferatu

- Brigitte Helm: Metròpolis, Al fil del mon

- Gustav Fröhlich: Pagini, Metròpolis

- Conrad Veidt: El gabinete del doctor Caligari, Casablanca

MÚSICA

Escapar de les convencions musicals imperants
La tonalitat i l'harmonia de la música clàssica, impedien qualsevol intromissió de notes estranyes a l'escala.
Crear un nou llenguatge musical que permetés que les notes fluïssin lliurement.

Arnold Schönberg crea el dodecafonisme, un sistema basat en els dotze tons de l'escala cromàtica, prenent les set notes de l'escala tradicional i afegint-hi els cinc semitons.
Estructura desordenada, sense tema ni ritme, evitava l'atracció als centres tonals i destruïa la jerarquia de l'escala musical tradicional, cosa que havia fet l'avantguarda pictòrica en eliminar la perspectiva espacial renaixentista.

Schönberg, amb Alban Berg i Anton von Webern, van formar un trio de músics expressionistes que va instituir l'anomenada Segona Escola de Viena, portant el dodecafonisme i l'atonalitat musical a l'extrem.

Cartellisme:

El cartell funciona como una altra care visual de les avantguardes com a vehicle d’expressió. Aquest moviment va prendre com a base la realitat subjectiva, fent focus en els sentiments més profunds de l’ésser humà.
Dins de l'expressionisme trobem diferents estils, com ara el modern, fauvista, cubisme, futurista, surrealista i abstracte.

JOSEF FENNEKER:

· Josef va ser un pintor, dissenyador gràfic i escenògraf, sent un dels grans cartellistes de la República de Weimar. Als cartells de Fenneker es respira l'atmosfera de l'expressionisme alemany. Els cartells de Fenneker il·luminen un món prenyat d'ombres, una fantasmagoria nocturna que va trobar recer al cinema alemany dels vint.

HEINZ SCHULZ NEUDAMM:

Va ser un dissenyador gràfic i pintor identificat amb els moviments Art Decó i expressionisme alemany. El seu veritable nom era Paul Heinz Otto Shulz. Es va fer conegut pels seus cartells per a pel·lícules de Deutsche Universal Film AG i dels estudis americans 20th Century Fox i Metro-Goldwyn-Mayer. També va ser responsable del disseny de Gestaltung der ParUfaMet-Pressehefte i Paramount-Journals, va treballar com a il·lustrador per a la revista Filmillustrierte.
El seu treball més conegut és el cartell realitzat el 1926 per a la pel·lícula Metrópolis, de Fritz Lang. En l'actualitat, només se'n conserven quatre còpies conegudes: una es troba al Museu d'Art Modern de Nova York (MoMa), la segona és al Museu de Cinema de Berlín (Deutsche Kinemathek), la tercera pertany a una col·lecció privada, i la darrera es va vendre en una subhasta per 1,2 milions de dòlars (uns 920.000 euros), convertint-ho en el cartell de pel·lícula més car de la història.

MARTIN LEHMANN-STEGLITZ:

Martin va ser un pintor, artista comercial i artesà alemany. Va estudiar amb el seu germà bessó Walter a l'Escola d'Arts Aplicades de Dessau. El 1913 tots dos van fundar un estudi de publicitat a Berlín-Steglitz i des de llavors es van anomenar Lehmann-Steglitz.
Després de la mort de Walter el 1921, Martin va continuar dirigint l'estudi sol i va crear innombrables gràfics comercials i cartells per a nombroses empreses.

THEO MATEJKO:

Theo Marejko va ser un il·lustrador austríac. A l'octubre de 1928, amb Ludwig Dettmann, va ser convidat al primer vol transatlàntic del dirigible Graf Zeppelin, on va fer un registre artístic del viatge. Va participar en el treball de disseny dels cartells dels Jocs Olímpics de 1936 . Va treballar a la revista Die Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial; al començament de la guerra, va publicar una sèrie de dibuixos que descrivien els horrors dels bombardejos indiscriminats contra civils.

Influència:

La influència de l'expressionisme alemany al cinema és sens dubte una de les més importants en la història de l'art fílmic, ja que es tracta d'una referència per a diferents gèneres dramàtics com el cinema noir, i per a diferents directors al llarg de la història del cinema com Alfred Hitchcock, Orson Welles, Woody Alle, Ridley Scott, Tim Burton, entre molts altres.

Aquest corrent va influenciar, també, al cinema de terror i al cinema negre.

Algunes pel·lícules influenciades per exemple són:

Ciutadà Kane (Orson Welles, 1941). Els clarobscurs formen part de la història a causa de la seva expressivitat tan forta i honesta, a més a més és important tenir en compte els seus estirats escenaris, mateixos que modelen la personalitat dels personatges apropiadament. Aquesta pel·lícula sap jugar amb els llums d'una manera com ens fa pensar immediatament en el moviment de l'expressionisme alemany.
Sweeney Todd, el barber diabòlic del carrer Fleet (Tim Burton, 2007). La influència de l'expressionisme alemany a l'obra de Tim Burton és un dels més destacats a la indústria, a més de considerar-se un dels quants directors que han preservat i rescatat el moviment (o almenys de certa manera). L'estètica de Burton inspira un aire gòtic i dramàtic, que fàcilment ens ajuda a recordar aquest clàssic moviment del setè art.

Conclusió:

CURTMETRATGE FINAL

Va ser un moviment molt important en la trajectòria del cinema. Es feien crítiques a la realitat que els envolta però d’una manera metafòrica i que s'allunya de la realitat. Els directors i actors sovint eren ambdues coses tenien present la música gairebé per sobre de la pròpia imatge. Tenia molta importància les llums, les ombres i el tractament de les figures. Es necessita molta expressió al rostre per fer entendre la història. El cartellisme en aquest moviment és un dels més destacats en la història del cinema. Doncs expressava, al igual que el cinema, els sentiments més profunds de l’ésser humà.

Per a tots representa una manera d'expressar els sentiments i poder desxifrar l'estat d'ànim en què l'autor de l'obra es trobava quan la creà i com una manera d'anar en contra del règim de Hitler, per cridar-li al món la gran massacre que s'estava gestant i com els innocents pagaven el preu.